Punts d´interés

 

FONT DE LA PLAÇA

La font de la plaça d'Espanya va ser construïda el 1786, sent alcalde Francisco Iborra. Guarda semblança estructural amb altres de mitjan s. XVIII. Manté la planta octagonal, i dos vasos, un d'ells amb huit canelles adornades amb caps de lleó. La font va estar coronada  amb una rematada metàl·lica en forma d'agulla.

En una època en què el proveïment d'aigua per a consum es realitzava a través de les diferents fonts públiques, aquestes adquireixen una gran rellevància, perquè eren lloc de trobada del veïnat que aplegava amb els seus cànters a per aigua. L'aigua, procedent d'un naixement proper a la població (El Bull) arribava a aquesta font a través de l'aqüeducte àrab conegut com l’Arc i una xarxa de séquies, que derivaven l'aigua sobrant a basses de reg.

Per la seua ubicació, al centre del municipi, és testimoni dels esdeveniments més rellevants de la societat agostera com la dansa de les festes Danses del Rei Moro, o l’arranc de festa de Moros i Cristians, entre d’altres.

A través del temps ha patit diferents transformacions. A finals de la dècada dels seixanta, responent a un ús més ornamental de la font, es va remodelar i es va substituir la rematada metàl·lica per dos nous vasos octagonals, i conformà així una estructura piramidal decreixent.

Finalment, l'any 2000 es va fer una nova reforma amb la finalitat de recuperar l'aspecte original de la font, i aquesta és ara la seua vista actual.

FONT DE L’ABEURADOR

La font de l’abeurador és la més antiga d'Agost, s'estima la seua construcció al voltant de 1699. En ella, a més dels usos esmentats (consum de les persones i el bestiar, i del safareig) s'utilitzava, també, per al proveïment de les primeres terrisseries que se situaven en les seues proximitats. L’aiguador era l'encarregat d’omplir la bota d’aigua i portar-la a les cantereries per a l'elaboració del fang.

En la pedra de la font són encara visibles les marques de recolzar el cànter, que mostren l’ús continuat que es feia d'aquesta font.

No fa tant de temps que el cànter era una de les peces més necessitades a totes les cases. Apareix tant en quadres, com en dites, refranys o endevinalles populars. Alguns reflecteixen l'ús quotidià que es feia d'aquesta font:

 Tant va el cànter a la font que al final es trenca.

FONT DE L’ABEURADOR – LLAVADOR

El llavador forma part d’una cadena, amb les fonts com a primera baula. L'aigua procedent del naixement del Bull arribava a la població per una canalització que salvava la rambla del Barranc Blanc, gràcies al pont conegut com l’Arc. Arribava a la font de l’abeurador per al consum de les persones i el bestiar i l’aigua sobrant passava al llavador.

Actualment el llavador conté quatre piles i la més propera a la font és utilitzada per a rentar la roba, ja que és la que manté l'aigua més neta, i les altres tres piles eren utilitzades per a llavar roba blanca, roba de color i roba especialment bruta (persones malaltes, roba molt bruta, etc.) respectivament.

A l'origen, el llavador albergava també dues piles més, utilitzades per al llavat de la vaixella i per a buidar orinals. Tota l'aigua sobrant es reutilitzava per al reg de les hortes.

Fins a mitjan dècada dels 70, la falta d'una xarxa pública d'aigua, feia del llavador un punt de trobada del veïnat, que acudia a llavar la roba i altres utensilis com la vaixella. Constituïa un lloc de bullícia i tertúlia, que encara avui dia es produeix entre algunes veïnes del carrer La Font i adjacents, que acudeixen al llavador amb la seua bugada.

Punts d´interés

PONT DE L’ARC

Es tracta d'un pont àrab que fins a mitjan segle XX servia perquè la conducció d'aigua del naixement del bull salvara la rambla del Barranc Blanc i arribara a la població. L’Arc és una obra senzilla realitzada amb les pedres arredonides que poden trobar-se en el mateix llit de la rambla. No obstant això, la seua forta construcció ha suportat diverses avingudes i crescudes fins a l'actualitat.