La gastronomia en la festa

Un recorregut pel calendari festiu i gastronòmic d'Agost ens apropa a un univers ple de sabors, olors i sensacions d'aquest poble mediterrani. La gastronomia, tan lligada a la cultura festiva i a les diferents tradicions locals, ens identifica com a poble. Qui no ha gaudit al voltant d'un bon plat, en companyia d'amics i familiars? Les festes d'Agost mesclen el sabor de les seues tradicions amb el dels diferents plats que componen la rica gastronomia d'aquest municipi.

Les nostres festes més singulars, les Danses del Rei Moro, inclouen un ampli ventall de la rebosteria d'Agost: mantegades, rotllos d'anís, polvorons, tonyetes fines, rosegons, sospirs, bunyols de carabassa... endolceixen aquestes festes, regades amb diferents licors, entre els quals destaquem la mistela. En aquestes festes tampoc poden faltar els caramels. Els anisets són els més coneguts, ja que a més del seu consum, constitueixen una ferramenta de lluita en forma de paperada durant el desenvolupament d'aquestes festes.

Paral·lelament a les Danses del Rei Moro, Agost celebra les festes de Nadal. Les múltiples reunions familiars al voltant d'una bona taula conviden a gaudir d'una rica gastronomia durant aquests dies en els quals adquireixen un protagonisme especial els dolços, com ara les pastes casolanes, el torró, les tonyes i el tortell de reis amb xocolate a la tassa.

Per al dia 24 de gener, Agost celebra l'onomàstica de la seua patrona, la Mare de Déu de la Pau. Conta la llegenda que Agost deu devoció a aquesta verge pel miracle que va procurar a la nostra població en concedir una pluja abundant que va produir una bona collita. La gastronomia associada a aquest dia, a banda de les pastes casolanes, és l'olla de carn (coneguda com a putxero amb fassegures). Aquest plat també és típic per al dia de Sant Pere, patró d'Agost que celebra la seua onomàstica el 29 de juny.

Per Sant Josep és típic celebrar el Dia del Pare i el sant dels Josep, Josefa, Pep i Pepa al voltant d'un bon plat de bunyols de carabassa.

El Dia de la Vella se celebra el quart dimecres de Quaresma. Agost celebra aquest dia amb les tradicionals "Velles" que els veïns i les veïnes exposen a les portes de les cases. Són diversos els plats típics per a aquest dia, com ara les coques per a esmorzar amb olives, faves tendres, salaó, etc., l'arròs amb conill, les costelles de corder a la brasa i l'olla amb blat. Aquest últim plat, cada vegada està menys present en la cuina agostera, ja que té un llarg procés d'elaboració que contrasta amb el ritme accelerat d'aquests temps.

La Pasqua està repleta de plats que es poden compartir a les diferents cases de camp. Conill amb tomaca, truita de creïlles, arròs amb conill i caragols, etc. constitueixen les principals receptes per a aquests dies. Per descomptat, com és típic en tota Espanya, no pot faltar la mona de Pasqua per a acompanyar el berenar.

El Dia de l'Arc se celebra a Agost el tercer dia de Pasqua, sent típic berenar en el paratge de les Tabaires. El dia la Creu també és un dia per a eixir d'excursió, en aquesta ocasió al paratge denominat la Creueta. En ambdós casos, l'excursió s'acompanya amb faves bullides o tendres i empanadetes.

Per a les diferents festes dels barris, també és costum del veïnat eixir a la porta de les cases i sopar en companyia d'amics i familiars en un ambient festiu. Aquestes festes són Sant Roc el 16 d'agost, Sant Ramon el 31 d'agost i Santa Justa i Rufina el 19 de juliol. Plats típics són les coques d'oli, pastes casolanes, xocolate a la tassa i tonyes.

Per últim, destacar algunes receptes típiques dels dies de fred i pluja. Totes aquestes, per a entrar en calor i combatre els dies d'hivern: borreta amb allioli, gatxamiga, giraboix i creïlles bullides i sardina rostida amb allioli.

La coca a la pala és el plat estrella de la gastronomia agostera. No pot faltar a l'hora d'esmorzar dels dijous, dia en què els bars i restaurants ofereixen aquest saborós plat als seus clients. Adreçat amb diferents ingredients com salaó, formatge, embotit, etc., constitueix un plat d'un sabor generós.