Història

Els primers assentaments dels quals es té constància al municipi d’Agost es remunten a l’epipaleolític, al VIII mil·lenni a. de C. Una mostra és la Cova de Sant Martí, un dels jaciments més antics del camp d’Alacant i de gran interés per a l’estudi dels avanços de les comunitats neolítiques des de la vall del Vinalopó Mitjà fins al camp d’Alacant.

Més endavant, s’han trobat diversos jaciments de l’edat de bronze, tots ells caracteritzats per situar-se en punts amb una gran capacitat visual que controlava el camp d’Alacant i part de la vall del Vinalopó. Açò ens fa pensar que la zona d’Agost era una zona de pas entre la costa i l’interior. D’aquesta època destaca el jaciment del Negret i les restes trobades al Castellet de la Murta.

Història

Posteriorment, tenim mostres de pobladors ibers, s’han trobat restes de ceràmica d’època ibera a la Serra del Castell. La troballa més important i que ha donat renom a la nostra localitat són les esfinxs i el bou trobats al paratge de l’Escultor. Tot indica que en aquest lloc hi havia una necròpoli, lloc de soterrament de la població situat a la Serra del Castell.

Història
Història

De l’època romana destaca la Vila de l’Esperança, jaciment lligat a l’explotació agrària, a la proximitat a la Via Augusta i a un ramal d’aquesta que es dirigia cap a Lucentum.

Amb la vinguda dels musulmans a la península Ibèrica, Agost va quedar inclòs al regne de Tudmir. Es té coneixement de l’existència de població en l’època almoràvit al Castellet de la Murta que posteriorment es va traslladar sota la dominació almohade al paratge de Les Tabaires, conegut com a Castell d’Agost. D’època islàmica és també l’aqüeducte de l’Arc.

L’assentament del Castell d’Agost es va abandonar després de la conquesta cristiana i la població es va veure obligada a traslladar-se al lloc on se situa l’actual nucli urbà d'Agost.

A l’inici de la conquesta cristiana Agost pertanyia a Castella, durant el regnat de Ferran III. La primera referència documental data del 1252, on Alfons X “El Savi” inclou Agost al municipi d’Alacant.

L’any 1296 el rei Jaume II incorpora la major part de l’actual província d’Alacant al Regne de València (Corona d’Aragó) del qual també va passar a formar part Agost per ser pedania d’Alacant. Durant un llarg període de temps Agost va anar passant per diversos senyors, en principi per contractes de compravenda i posteriorment per herència; i pel fet de pertànyer a Alacant, totes les disposicions que beneficiaven a aquesta, indirectament beneficiaven a Agost.

Durant el període comprés entre el 1240 i la signatura de la Carta de Poblament el 1482, es van viure uns anys de molts conflictes, provocats per les contínues disputes sobre els límits entre el Regne de Castella i la corona d’Aragó. La signatura de la Carta de Poblament marca l’inici de l’augment de la població a Agost.

Agost es va segregar d’Alacant a finals del s. XVIII, fet que va suposar una pèrdua important per a la ciutat d’Alacant. Encara en l’actualitat Agost és el tercer municipi en superfície de la comarca de l’Alacantí (només superat per Alacant i Xixona). Des d’aquestes dates, Agost ja compta amb una indústria canterera que anirà evolucionant fins a aconseguir el seu moment més àlgid des de finals del s. XIX fins a mitjans del XX, quan era el principal motor econòmic del municipi. Més avant el desenvolupament de la indústria ceràmica i la producció de raïm de taula van agafar el relleu com a eixos econòmics.