Edificis d´interés

Agost conta amb interessants elements arquitectònics d’interés. A més dels elements que enumerem  a continuació, és important destacar el conjunt format pel nucli antic i l’entramat singular dels carrers circulars que desemboquen a l’ermita de Sant Pere, situada al cim del que denominem el Castell, on se situa el nucli urbà d’Agost.  Aquests elements configuren un paisatge urbà de gran valor. Destaca la relació entre el traçat urbà i l’activitat canterera, on podem observar encara diversos forns moruns que formaven part dels antics habitatges-taller on es desenvolupava aquest ofici.

Aprofitant aquest traçat i la seua relació amb el món de la cantereria, s’ha realitzat la denominada Ruta de la Cantereria, que comença a la plaça d’Espanya i recorre tots els llocs emblemàtics del nucli urbà que tenen relació amb la cantereria, com ara la Font de l’Abeurador, el carrer Cantereries, l’Ermita de les Santes Justa i Rufina, el Museu de Cantereria, les basses de decantació i el Terrer dels pobres, antiga mina d’on s’extreia l’argila.

Antiga cantereria La Navá

Actualment alberga un allotjament rural denominat La Fàbrica que és gestionat de forma privada. Manté els tallers i nombrosos elements de l'antiga cantereria.

Classificat segons les Normes Subsidiàries de l'Ajuntament d'Agost com a Edifici del Patrimoni Arquitectònic d’Interés.

www.lafabrica.es

Ximenera de l’antiga ceràmica Sant Ramon

Construcció industrial dels anys 50 del s. XX que formava part de la ceràmica Sant Ramon.

Classificada segons les Normes Subsidiàries de l'Ajuntament d'Agost com a edifici del Patrimoni Arquitectònic d'Interés.

Ermita de les Santes Justa i Rufina

Va ser construïda en 1821 i està dedicada a les santes patrones dels canterers. De planta quasi quadrada, destaca la cúpula coberta amb teules verdes i grogues, colors utilitzats pels canterers d'Agost, i decorada amb peces de les mateixes tonalitats en les rematades de la façana. Es troba al carrer Cantereries i forma part d'un dels punts singulars dins de la ruta de la cantereria.

Classificada segons les Normes Subsidiàries de l'Ajuntament d'Agost com a edifici del Patrimoni Arquitectònic d'Interés.

Aquesta ermita és l'exemple de les arrels cantereres d'Agost

El 1821 deu cantereries d'Agost van fundar l'Ermita de les Santes Justa i Rufina, que va ser restaurada per la Conselleria de Cultura el 1995.

PER QUÈ VAN CONSTRUIR AQUESTA ERMITA?

Els canterers van fundar aquesta ermita quan es van alliberar d'un pagament imposat pel Baró de Corts. Aquest fet testifica el desenvolupament d'aquest ofici artesanal (en un primer moment pot ser que de forma gremial al voltant de carrer Cantereries) i la manera com s’organitzaren per tirar endavant el seu ofici. La cantereria estava arrelada a Agost i aquesta ermita fundada el 1821 n'és un exemple.

Quan es llegeixen els cognoms dels fundadors es pot comprovar que molts dels canterers que hui dia treballen a Agost són els seus descendents directes.

Destaca el tambor, un prisma de planta octogonal amb finestres en els seus huit fronts que en algun moment van ser cegades. La morfologia de l'ermita no obeeix als cànons de l'època i sembla que es va inspirar en la Capella de la Comunió de l'Església de Sant Pere d'Agost.

Les escultures de les santes no són les originals, ja que aquestes van ser destruïdes durant la Guerra Civil. En aquest període l'ermita va donar aixopluc a persones que no tenien on dormir. La Societat de Canterers es va reconstituir després de l'episodi bèl·lic i en els seus primers anys van substituir les escultures. Al costat de l'altar hi ha dues plaques commemoratives de ceràmica, una dedicada al canterer Joan Boix Ivorra i una altra que fa referència a l'any en què es van fer reformes a l'ermita (1912).

Les festes de Santa Justa i Rufina se celebren a Agost probablement des d'abans de la fundació de l'ermita. Al segle XX va ser la Societat de Canterers l'encarregada de les celebracions. Després de l'última restauració de l'Ermita es va crear l'Associació Santa Justa i Rufina que s'encarrega d'organitzar-les el 18 de juliol.

Si té material fotogràfic, documental o d'estris, ens agradaria que es posara en contacte amb el Museu per a estudiar una possible reproducció, dipòsit o donació. Vosté decideix les condicions de cessió i d'accés a aquest valuós conjunt documental.

Església de Sant Pere Apòstol

Com la majoria d'esglésies de l'àmbit llevantí, la Parròquia d'Agost és fruit de diverses i successives intervencions que van des de la seua construcció a mitjans del s. XVII fins a finals del s. XVIII. Compta amb dues portes, la porta de la Verge (s. XVII) i la porta de Sant Pere (s. XVIII). Al campanar destaca el conjunt de campanes realitzat per Raimundo Roses en 1791. A l'interior, la decoració pictòrica de la Capella de la Comunió constitueix ―junt amb Santo Domingo d'Oriola― una de les millors mostres del Barroc Alacantí. També d'aquest estil han de ser destacats els bells alts relleus dels Evangelistes en el creuer (s. XVIII).

Està classificada segons les Normes Subsidiàries de l'Ajuntament d'Agost com a Edifici del Patrimoni Arquitectònic d'Interés.

Museu de Cantereria

El Museu de Cantereria d'Agost està situat a l'antiga fàbrica Torregrosa, edifici declarat bé d'interés local. Aquesta fàbrica és un taller de finals del segle XIX que va funcionar fins al 1975. En ell es conserven i es poden visitar les estructures originals de la fàbrica: el taller amb els torns, l’assecador, basses de decantació, forns àrabs, etc. S'ha de destacar que en l'actualitat no existeix cap altre edifici d'iguals característiques, ja que totes les cantereries de l'època han patit transformacions que han modificat la seua estructura original.

L'activitat museística s'inicia en 1981 quan Ilse Schütz ho dota d'una col·lecció museogràfica de terrisseria local i d'altres objectes, ferramentes i documents. Va ser el primer museu etnològic reconegut a la Comunitat Valenciana, juntament amb el Museu Valencià d'Etnologia.

Des de l'any 2002 el Museu pertany a l'Ajuntament d'Agost i l'any 2007 començaren les obres de rehabilitació d’aquest.

Està classificat segons les Normes Subsidiàries de l'Ajuntament d'Agost com a edifici del Patrimoni Arquitectònic d'Interés.

Serveis:

  • Exposició permanent
  • Exposicions temporals
  • Visites guiades especialitzades en castellà, valencià i anglés.
  • Biblioteca especialitzada
  • Botiga
  • Taller de manipulació de fang
  • Coccions
  • Cursos especialitzats de ceràmica
  • Ruta de la cantereria
  • Visites a tallers canterers
Basses de decantació - Museu de cantereria

Via Verda del Maigmó

El 1927 arranca l'execució de l'ambiciós projecte d'unir Alacant per ferrocarril amb Alcoi. El nou vial arrancava molt prop del baixador d'Agost i salvant les dificultats orogràfiques mitjançant túnels, viaductes i excavacions va arribar a Alcoi.

Els treballs es van paralitzar el 1932 quan estaven pràcticament conclosos excepte les vies, i el 1984 es van abandonar definitivament.

Actualment pel traçat ―pel qual no van arribar a circular els trens― discorre una Via Verda per a ús lúdic amb un recorregut de 22 km des del baixador d'Agost fins al port de Tibi. En ell existeixen dos viaductes, amb una longitud total de 357 m, i sis túnels, amb una longitud total de 1.520 m.

Classificada segons Normes Subsidiàries de l'Ajuntament d'Agost com a obra del Patrimoni Arquitectònic d'Interés.

www.viaverdes.com

Restes fortificades del Cim de l’Ermita

Edificat després de la reconquesta cristiana, va sofrir diferents vicissituds que van anar deteriorant-lo a poc a poc. Del vell castell només queda l'arrancada d’una torre i algun mur reutilitzat a l’ermita de Sant Pere. Aquesta ermita en un principi es pensa que podria ser part d’una xicoteta capella del castell que, restaurada i reedificada en diferents ocasions, actualment està tancada al públic. Des del conjunt format pel castell i l’ermita es pot albirar una preciosa panoràmica de la vall d’Alacant: el mar a la costa; el Maigmó i el Ventós a l’interior; i planura fins a la comarca de Les Valls del Vinalopó.

Classificades per la Direcció General de Patrimoni com un Bé d’Interés Cultural (només les restes del Castell).